martes, 1 de junio de 2010

Volta a Mallorca 2010

Hola a tots. A principis de maig, concretament dia 1 vàrem començar la regata volta a Mallorca amb l'Altaïr. La sortida era a Palma, així que vàrem dur el vaixell cap a ciutat el fi de setmana abans. La primera etapa consistia en sortir de Palma i arribar a Sa Ràpita. No era una etapa molt llarga però la manca de vent va fer que ho fos. sortirem de la badia de Palma amb un vent de través de 15 nusos i a poc a poc es va anar calmant. això ocurria dissabte de 1 de maig. Diumenge dia 2 sortírem de Sa Ràpita en rumb a Porto Colom. Teníem un vent de 15-20 nusos de cenyida, la qual cosa no ens feia perdre terreny respecte als vaixells més gran i ràpids. Però el vent ens va abandonar en girar cap Salines. I vàrem navegar rumb a Porto Colom amb una suau brisa de cenyida oberta d'uns 7-12 nusos. En arribar deixàrem el vaixell ben amarrat i tornàrem en autocar cap a Palma. El cap de setmana següent continuaríem. Dia 8 sortírem a les 10 del matí de Porto Colom ja que teníem per davant 45 milles. Teníem un vent de 15-20 nusos de popa, la qual cosa en feia avançar a una velocitat entre 7 i 8 nusos, sempre navegant amb l'spi. Quan vam arribar a la porta obligatòria de Cap de Pera el vent va pujar fins als 25 nusos i les onades devien ser d'uns 1'5 a 2 mts d'alçada. L'Altaïr anava content surfejant les onades, fins que en una sèrie de planejades vàrem fer una punta de 9'8 nusos. Tot i ser una velocitat alta per aquest tipus de vaixells en cap moment vàrem témer pel vaixell, quedant demostrat que és molt mariner i noble. En arribar al Cap des Freu el vent va quedar mort. Però després d'una hora va saltar un vent d'uns 12 nusos de cenyida oberta que ens va fer entrar a bona velocitat dins la badia d'Alcúdia. Diumenge sortírem cap a Sóller. La sortida va ser amb spi i anàvem a bon ritme. Però a unes 3 milles de Punta Beca ens quedàrem tota la flota encalmada i el comité va suspendre la prova i vàrem seguir a motor fins a Sóller, on deixàrem els vaixells amarrats. A la setmana següent, dia 15 un fort temporal estava instal·lat a la zona nord de Mallorca i el comité decidí suspendre la prova Sóller-Andratx. Per tant diumenge hauríem de fer Sóller-Palma. Aprofitàrem el dia per relaxar-nos i fer vida de port. Dínàrem de paella, férem siesta i "pelotassos" per matar el temps. El dia següent sortírem cap a Palma amb poc vent i mar de fons. En passar per Dragonera va saltar vent de popa i férem un bon ritme fins arribar a Palma.
Va ser una regata divertida i hi va haver molt bon ambient amb tots els participants i els diferents membres de la tripulació.





martes, 15 de diciembre de 2009

Pollença-Ciutadella-Fornells

Fa molt de temps que tenia el blog una mica abandonat, a la fi he tingut una mica de temps per fer una entrada nova.
Dia 15 d'agost vaig partir en solitari de Pollença cap a Ciutadella. Eren les 8 del matí quan sortia del port i feia un dia fantàstic per navegar, la mar estava en calma i tot anava la mar de bé. Vaig posar el pilot automàtic a rumb directe al port de Ciutadella, feia molt poc vent i per tant anava a motor a una velocitat de 7 nusos. Durant la travessia vaig estar acompanyat per una "libedula". De sobte quan estava al mig del canal el motor es va escalfar. Vaig posar les veles i amb el poc vent que feia vaig anar avançant mentre esperava que el motor es refredés per poder-lo reparar. Al cap d'una hora ho vaig poder fer. Mirant i mirant vaig poder averiguar quin era el problema. El termostat del motor espatllat!!!! Mentres tant intentava arreglar el motor el mar estava calma xixa. Vaig decidir posar de nou el motor en marxa a baixes revolucions i d'aquesta manera vaig aconseguir despres de 8 hores arribar a port.
Allà m'hi esperava n'Aina per fer la travessia cap a Fornells. La mar estava una mica mogudeta, res de l'altre món, un embat una mica més fort del normal. A les 8 de la nit arribàvem a Fornells. Ens vam agafar a una boia de la consellaria i vàrem marxar a Mercadal a descansar. Durant els dies següents vàrem aprofitar per visitar les magnífiques cales del port de Fornells i els voltants. En aquesta época hi havia tot tipus de vaixells al port.
Al cap d'una setmana d'haver arribat a Ciutadella vàrem decidir tornar cap a Pollença, aprofitant que faria bon temps. Va ser una setmana de vacances viscudes a un ritme pausat i tranquil.

lunes, 19 de enero de 2009

Navegant a Cala Pi

El passat més de juliol vam quedar amb el meu bon amic Jaume Orejuela per anar a navegar i a pegar un "capfico". Sortírem del port de Pollença després de dinar i vàrem posar rum no se sap on. La qüestió és que vam decidir aturar-nos a Cala Pi (darrera l'illot de Formentor). Alà tiràrem l'ancla i nedàrem una estona fèrem un vermudet i com que el temps anava empitjorant decdirem tornar a port. Ja era horabaixa, i va saltar un vent de 30 nusos, així que vàrem fer ben fet de decidir tornar abans.

lunes, 1 de diciembre de 2008

Vídoes estiu 2008

video

Diferents vídeos realitzats en diferents sortides de capvespre per la badia de Pollença. Aprofiant l'estiu al màxim per navegar, ja que a l'hivern és més complicat.

domingo, 16 de noviembre de 2008

Botet

A mitjan estiu em van regalar un bot típic (3.5m d'eslora) per poder anar al veler, que el tenia en roda enmig de la badia. És un bot que no havia navegat mai, i això que té 25 anys. Tenia 4 cops per la quilla i vaig decidir arreglar-lo abans de tirar-lo a l'aigua perque no es fes malbé. Per tant mel vaig endur a la finca, i allà, davall un garrover va començar a tenir un nou aspecte. Primer de tot el vaig fregar amb paper de vidre, després amb massilla epoxi vaig anar tapant tots els cops i ratllades que tenia i per últim dues mans de pintura epoxi de color blanca, el van fer tornar més jove. I se'n va anar de cap dins l'aigua, ja que en aquell moment no tenia auxiliar per poder accedir al veler. La veritat és que va bastant bé i hi poden anar fins a 4 persones. En aquest moments no tenc motor foraborda i per tant em toca fer exercici i anar-hi a rem. No tot és dolent. De cara a l'any que ve li tocarà arreglar-li la banyera. Ja tenim feina.

sábado, 15 de noviembre de 2008

A LA BARRA DEL CENTURIÓN per Jacques Monsault

Un sondatge d'opinió amb els propietaris de vaixells d'esplai confirmaria certament que una gran majoria d'ells, si es formulés la qüestió de com veu el seu pròxim vaixell?, respondrien "Amb un metre de més."Tanmateix alguns iniciats dirien "Amb 1 tona de més... " sabent bé quin suplement de comoditat se'n desprèn.És clar, el pes costa car. Com tots els productes manufacturats, el vaixell es ven pràcticament al quilo. D'altra banda, cada quilo imposa el seu decímetre quadrat suplementari de guerxament, i brodar un genova de 35 m2 pot fer lamentar no freqüentar més assíduament un club de gimnàstica. Però, poder embarcar una mitja tona de material i d'aliments sense que el comportament del vaixell sigui desagradablement modificat, estendre un vent de força 5 o 6 sense tenir força ha de recollir la tela, passar té la vegada en potència i en agilitat en un mar agitat formen part dels avantatges de "la tona més" del que ofereixen vaixells com el Centurión.Concebut al revolt entre la cabuda RORC i la cabuda IOR, el Centurión deu evidentment més a l'antiga fórmula que a la notícia. En un estil bastant a prop de certs arquitectes americans, Kim Holman ha dibuixat un vaixell que continua sent molt britànic, amb aquest cert encanta que dóna el modernisme temperat per l'experiència. Havent recorregut diversos centenars de milles sobre un Centurión, tant en regates com en creuer, hem sucumbit a aquest encant, bé que una utilització intensiva ens hagi revelat alguns defectes de joventut no corresponent, té la imatge de qualitat irreprotxable més que aquest taller ha sabut crear-se en alguns anys d'existència. Hem pogut comprovar, en el transcurs d'una recent visita dels tallers a Mouvaux, que cada punt criticable havia donat lloc a una modificació destinada a remeiar-ho, confirmant així el desig d'aquest constructor d'especialitzar-se en la producció de vaixells de classe internacional.
CONCEPTE
Acorralada als seus menors forats pels arquitectes del món sencer, la cabuda del RORC ha acabat desembocant a un cert estil de vaixells del qual el Centurión representa gairebé el retrat robot; roda allargada, aleró porta llast amb trimmer, rivets frégatés, quadre invertit enllaçant-se amb una volta còncava, safrà separat precedit d'un aleró fix, mestre bau reculat als dos terços de la longitud per a una tirada millor del genova. Vaixell de prop, el Centurión té del peu a l'aigua 1,78 metres. El seu desplaçament important, degut en part a un llast en plom de 2 tones, representant un 47 % del pes a buit, es tradueix per un forat prou fort. Aquest llast no és bulb: la seva vora d'atac inclinada és en V de marcat, com la roda i les seccions que abans precedeixen l'aleró de bitlla. A partir d'allò últim que és enllaçat amb la buc per una tornada de galbord a feble raig, per a la superfície mullada mínima, les seccions es fan molt més rodones. Tanmateix les línies d'aigua són bastant simètriques i, en aquesta obra viva clàssica i molt ben vinguda, l'única originalitat és l'escotadura practicada en la part superior de la vora de fugida del safrà, inversament a la tendència actual que consisteix a perllongar artificialment la flotació per un safrà anivellant la volta.Un pont lliure, superat d'un roof bastant baix però allargat, completa harmoniosament el casc. La línia dels hiloires de cabina es perllonga cap endavant per un espigó arrodonit venint a unir el "tauler de control" que supera l'entrada de la cabina, accentuant el que s'anomenaria en argot automòbil, la silueta, "gran turisme" del Centurión.Sota veles, el Centurión es reconeix bastant fàcilment en el seu pla de guerxament compost d'un gran triangle abans i d'una gran vela tiercée, és a dir tres vegades més llarga sobre guindant-lo que sobre la botavara. Des de fa molt de temps, aquest r aportació és considerat pels tècnics com donant excel·lents prestacions al prop, allò que explica la tria de l'arquitecte que no ha negligit res perquè aquest aspecte convingui al seu vaixell. La marxa als aspectes portants ,tant assegurada per la superfície imponent de les veles d'abans (34 m2 per al genova i 70 m2 per al spi). La tria de la longitud de flotació de 7,32 m indica clarament que l'arquitecte ha volgut que el Centurió pugui participar en les carreres del RORC la qual cosa implica canvis de casa previstos per viure a la mar.
CONSTRUCCIÓ
Malgrat el seu frégatage i el seu quadre invertit, la casc és emmotllada d'una sola peça, en plàstic armat, gràcies a un motllo desmuntable. La utilització d'aquest procediment permet preveure sobre la casc un esquer de construcció d'un pont que servirà per rebre i per empernar el pont. D'emotllament igualment, surt la cintura decorativa i el glavi que, cap a la roda, recorda la insígnia de vela. La solució de continuïtat entre el pont i la casc és emmascarada per un falca-peu en teca, evitant així la col·locació d'un llistó, font d'avorriments freqüents amb els veïns i els pare-battages. El casc és reuneix amb el pont per un boulonnage pròxim que ve completar l'encastament plàstic efectuat en el moment de la col·locació. A més a més d'un mostrari seriós de teixits de vidre, un cert nombre de tensors vénen afegir-se a les varengues, envans i mobiliaris per assegurar una bona rigidesa del conjunt.El pont rep un contraemotllament interior de superfície llisa; en canvi, el casc està totalment recobert, o bé pels canvis de casa, o bé per un vaigrage en teca del més bonic efecte. Cal anotar a aquestes paraules que aquesta fusta està utilitzada a profusió en el Centurión, fent oblidar, sobretot dins de la cabina, que un es troba en un vaixell en plastificat. El llast és fixat per 6 perns de 32 mm de diàmetre després completament plastificat. El safrà i el seu aleró són emmotllats en plàstic armat.A nivell del pal, que es posa sobre el pont, la rigidesa és donada per un envà en contre-plaqué soldat d'infanteria de marina prop del qual ve fixar-se una épontille tubular en acer inoxidable polit. Als indrets de fixació de l'acastillatge, el contraemotllament del pont és previst per descansar perfectament sobre aquest per tal d'obtenir una bona estanquitat, que siguin al nivell dels ulls de bou. Per obtenir les superfícies antilliscants del pont, el constructor utilitza un procediment interessant que consisteix a aplicar un gelcoat granit, sobre la peça emmotllada. Obté així un bon resultat tant per a l'estètica com per a l'adherència. De més, la neteja es fa sense problema, contràriament al dels clàssics puntes de diamant que tenen tendència a embrutar-se. La perduració en el temps sembla del tot satisfactòria.Cal reconèixer que el Centurión sedueix pel seu acabament tant com per les seves línies, això explica l'èxit que ha guanyat amb una clientela eclèctica.
PONT - CABINA - ACCASTILLAGE
A partir d'una certa talla de vaixell, no impedeix una repartició harmoniosa entre la platja abans, el roof i la cabina, sobretot amb una casc allargat. Sobre el Centurión, cada cosa sembla trobar el seu lloc natural, sense acrobàcia, sense solució tècnica intrèpida. La platja abans és extreta, l'amplada dels passavants continua sent convenient, fins i tot quan els tangons són de lloc, la cabina acull tota la tripulació com sobre un day-boat. La teca vesteix la nuesa del plàstic, recobrant els hiloires de cabina així com les banquetes. Un enreixat completa l'aspecte clàssic i còmode d'aquest conjunt. En navegació, aquesta cabina es mostra fins i tot una mica massa ampla i el timoner no troba una posició convenient més que amb un coixí. Els winches a dues velocitats, pujats en sèrie, demanen bons músculs si es vol assocar el vaixell.El balcó darrere s'obre al mig, facilitant l'accés a bord quan el vaixell és amarrat al moll. Dos suports en acer inoxidable per a les boies ferro a cavall li donen un toc d'acabament suplementari. Una filera doble, pujada sobre candelers ben inclinats, connecta el balcó abans de qui seria perfecte sense les dues platines de focs de carretera, homicides per a les veles d'abans.El plafó abans, els tacs, els rails d'escolta de floc i de gran vela són d'una qualitat a tota prova. Dos detalls només contrasten amb la serietat general : el tancament poc pràctic dels grans cofres de cabina i la posició del cable d'alimentació del pal molt vulnerable. Sent donats els esforços del constructor per atènyer una qualitat perfecta, estem segurs que no ens tindrà rigor d'aquestes poques observacions.

EMMENAGEMENTS
El quadrat del CenturióN pot ser condicionat de dues maneres diferents, sigui en fórmula piscolabis amb una banqueta a U transformable en llitera dobla, sigui amb dues lliteres simples superposades. El favor de la clientela va a la primera solució, provant que la majoria dels usuaris prefereixen sacrificar una mica de comoditat al mar per trobar al port un quadrat més acollidor. Certament, la segona versió convindrà molt millor per freqüentar LA Fastnet amb una tripulació de cinc o sis homes. Però allò no arriba a més que cada dos anys. havíem estat colpits visitant els tallers Wauquiez per la importància de la fusteria habitualment molt modesta en els constructors de vaixells en plàstic. Baixant les marxes de la cabina del CenturióN, tot s'explica. Molts constructors posen un punt d'honor a realitzar canvis de casa emmotllats a les formes complexes, insistint en l'absència de manteniment mentre que l'interès principal és l'economia de mà d'obra en la construcció. Potser nostàlgics, preferim un bonic vaigrage en llates de teca a un moletó en vinyl o a un gel-coat estampat "manera marroquiner", encara més que aquesta fusta ell també no necessita cap manteniment. Totes les fusteries són tractades en un estil sobri, un de cert enumera d'elements en fusta massíssa, com els muntants de porta de cabina o de taula de cartes amb manetes clavades, aportant una toc funcional, corresponent a la disposició dels canvis de casa.Ben concebuda per a la vida a bord, la instal·lació interior es reparteix de la manera següent:A babor, una llitera de navegador de la qual el cap serveix de seient per treballar a la taula de cartes. Aquesta, bonica dimensió, és fixada sobre un envà permetent disposar dels habituals aparells de navegació. Al llarg de la vora, equips i taquilles reben els llibres, documents...El descens a la cabina es fa caminant sobre un moble en L que conté en l'ordre: una cabana a encerats, el compartiment motor, el rentador, la nevera i el forn a cardan. Aquesta enumeració indica que el motor és a prop de la nevera, el que no va sense inconvenient. Tot aquest moble recobert de Fòrmica constitueix un gran taulell per cuinar. Complicat contra l'envà té semialçada que el separa del quadrat, el gall, gràcia té una cingla pujada en sèrie, pot continuar les seves activitats a la mar en les millors condicions.La segona llitera utilitzable a la mar es troba a babor. Per augmentar la seva amplada al port, el respatller s'aixeca, podent gaudir de tota l'amplada fins al casc. A conseqüència de la diferència entre l'envà de la taula de cartes i de la cuina, el peu d'aquesta llitera babord s'encasta en taüt. A estribord, en versió piscolabis, el mateix sistema de respatller basculant retira una gran llitera doble, mentre que, en la jornada, resol el problema d'endreçament de les cobertes, coixins i sacs de dormir. Pràcticament cada tripulant disposa del seu equip, els cofres sota les lliteres constituint vastos panyols. Sota el terra de la cabina, en la tornada de galbord, una gran reserva flexible alimenta d'aigua dolça la cuina i els banys, per mitjà d'una bomba elèctrica. Aquesta comoditat es paga per ompliments freqüents malgrat la capacitat que ateny 150 litres.El compartiment banys, guardar-roba, dutxa que condueix al lloc abans, es beneficia encara d'una bona alçada sota baus. Una porta corredissa l'aïlla del darrere del vaixell per tal d'estalviar lloc. Una altra porta, té frontissa aquesta vegada, tanca la cabina abans.Molt clàssic, l'aposta abans protegeix dues lliteres, Fixem-nos tanmateix que és clar i airejat, que no és sempre el cas i que li falten bons equips, el que és desgraciadament més freqüent. La dimensió de les lliteres (1,90 m) farà somiar amb el metre de més, certs propietaris de gran talla.
PRESTACIONS I QUALITATAS NÀUTIQUES
El major mèrit de la instal·lació mecànica és que es fa oblidar. Perfectament pujat, el dièsel 2 cilindres 17 ch Volvo Penta, lliurat en sèrie, gira com un rellotge, sense cap olor. En utilització normal, assegura sense defalliment el recàrrec dels acumuladors. En funcionament, el soroll no és excessiu, encara que cap dispositiu d'insonorització no hagi estat previst, la qual cosa sembla una mica dany. El presse-étoupe és accessible o bé per la cabina, o bé pels cofres de cabina. Situat en el coqueron darrere, una reserva de fuel de 30 litres proveeix una autonomia molt important en base al feble consum que està tocant els 1,5 litres per hores.Pel dibuix de l'obra viva i pel seu pla de guerxament, el Centurión no pot amagar que el seu arquitecte ha inclòs la carrera en el seu programa. En un any, aquest vaixell ha aconseguit fer-se un bonic palmarès, particularment en les carreres de mar del Nord. Vaixell pesat, però velat, li agraden o bé els lleugers zèfirs, o bé la bona brisa té marxar per força 4, aprofitant llavors plenament segon té potència i de la seva rigidesa en la tela.En certs tipus de clapot, la V pronunciat de la roda demanaria ser atenuat per un volum una mica més portador, com allò es fa sobre els models up to data, per tal d'evitar el balandreig. Cal dir que el Centurión camina al prop amb un cap impressionant, fins al punt que en creuer, barra amarrada, es pot comptar amb 80° d'una vora sobre l'altre amb un vent de 20/25 nusos.Com sobre tots els vaixells pesats, l'ormeig i el guerxament sofreixen dels allò ontraintes importants. Un ajust i un tall perfecta de les veles són necessaris per treure del casc les prestacions que s'esperen d'ell. Un ridoir regulable en marxa sobre el pataras serà necessari per controlar la seva tensió així com la del puntal. Si no l'obstaculitza, molt agradable en temps normal, es farà pesada. Ben equilibrat a l'allotjament, el Centurión accepta portar el seu genova pesat per força 5 al prop. Als vents portants, es pot guardar tota la tela encara més temps.A conseqüència del desplaçament, el vaixell no dóna mai la impressió de partir en sobrevelocitat de manera espectacular. Tanmateix, l'agulla del speedomètre i la discreció del solc indiquen boniques prestacions que es tradueixen per minyones mitjanes diàries en creuer hauturières. És així com hem travessat la Màniga, de Cherbourg a Yarmouth, a prop de 7,25 nusos al llarg i superat 6 nusos de mitjana al prop, barra amarrada, durant més de trenta hores.Sempre en base al seu pes, el Centurión és maniobrat molt fàcilment al port, l'engany del casc que intervé poc respecte a la importància de l'erra. L'eficàcia del safrà no és mai presa en defecte, fins i tot per a les evolucions en funcionament darrere amb el motor, punt feble de molts velers.La barra d'escolta de gran vela que travessa tota la cabina dóna resultats tangibles sobre la marxa del vaixell, encara que la seva acció sigui atenuada per l'alçada de la botavara.Sobre models concebuts de manera única per a la competició, el Centurión presenta l'enorme avantatge de ser perfectament adaptat al creuer familiar gràcies a la seva comoditat excepcional per a un vaixell no superant 10 metres. En alta mar aquesta comoditat continuarà jugant en el seu favor, sobretot amb mar. En regata entre tres boies, potser haurà de cedir la primera plaça en artefactes més "punxeguts".En tots els casos, el Centurión forma part dels valors segurs del mercat, oferint, per a un preu del tot raonable tingut consideració a la seva talla i la seva qualitat, un vaixell que es tindrà sempre plaer a contemplar de l'exterior com de l'interior.
INVENTARI STANDARD
CASC. El casc surt d'una peça de polièster estratificat. El color standart és blanc, però amb un lleuger suplement, és possible obtenir una gran varietat de color.El llast en plom pesa 2.000 kg: és empernat al casc per mitjà de 6 perns de 32 mm de diàmetre.
PONT. El pont surt d'una peça de polièster estratificat per ser empernat i ser enganxat sobre el casc. La cabina del pont, particularment vast, fa 2,25 m de longitud i 1,70 m d'ample en la part mitjana.Els hiloires de cabina pujant fins sobre el roof i formant deflector envoltant el capot posant colisses.
TIMÓ. El timó és en polièster, pujat sobre una metxa de 32 mm de diàmetre, tinguda per una crapautine en acer inoxidable i un tub de jaumière acer inoxidable amb anells en céloron (niló).
ACCASTILLATGE DEL PONT. Un ferrament de roda en acer inoxidable, amb camí de passatge per a cadena de tinta.Dos tacs d'amarrament en el davant.Un tac d'amarrament al darrere.Dos chaumards abans i darrere.Sis sòcols de candelers, empernats a través del pont.Dos rails de genovès GOIOT de 32 mm, amb carretó avale-tout GOIOT.Un capot obrint GOIOT sobre el lloc abans, tenyit blau.Dos mànecs en aire, airejant la cabina.Dos winches d'escolta de floc, LEWNAR, dues velocitats, tipus 40. A la cabina, tots els bancs estan proveïts de ganxos de tancament i de cadenat.Sobre el roof, dues llargues mans corrents en teca són posades.El sòcol de pal és en aliatge d'alumini anoditzat.BAUPRESOSPal PROCTOR S9, anoditzat gold, amb un winch d'étarquage de floc LEWNAR n°8, un winch d'étarquage de spinaker LEWNAR n°8. Rail de spinaker. 8 tacs són fixats sobre el mat.Botavara PROCTOR amb sistema de presa de rialla a rotlle, o presa de rialla ràpida. Tangon anoditzat gold caracteritza 4.
GREEMENT DORMINT. Puntal en acer acer inoxidable 7 mm.Un pataras en acer acer inoxidable de 7 mm.Dos grans obencs en acer acer inoxidable de 6 mm.Dos baixos obencs avante i dos baixos obencs darrere en acer acer inoxidable de 6 mm.Ridoirs acer acer inoxidable amb articulacions de ridoirs acer acer inoxidable.Baclon abans d'acer acer inoxidable.Balcon endarrereix acer acer inoxidable, amb 2 portes-boies corona.Doble filera, acer acer inoxidable, enllaçant el balcó abans i el balcó darrere.Sis candelers en acer acer inoxidable de talla reglamentària.GREEMENT CORRENT1 drissa de spinaker corda de 10 mm.1 hala alçària de tangon.1 balancine acer acer inoxidable de 3 mm.1 ternals d'étarquage de la botavara.1 hala part baixa de botavara.1 escolta de floc 14 mm.2 escoltes de spi 14 mm.1 drissa de gran vela acer acer inoxidable de 4 mm i corda de 10 mm.1 drissa de floc acer acer inoxidable de 5 mm i corda de 10 mm.

Port de Pollença-Port de Sóller

El passat 15 d'agost, vàrem planejar anar a passar el cap de setmana a Sóller amb la família i n'Ona(la cussa). Sortírem de Pollença a les 15 hores del dissabte i per sortir de la badia teníem el clàssic embat de proa, que un cop passat el cap de Formentor ens venia per la popa-aleta. Vàren ser 5 hores de navegació amb la mar de popa amb uns 15-18 nusos de vent real i uns 7-10 d'aparent. Durant la travessia pescàrem una tonyina d'uns 5kg de la qual, la meitat va ser per sopar. Dormírem a Sóller i a al matí següent després de berenr partírem cap a Pollença pensant en aturar-nos a dinar a cala Castell. Teníem una mar de proa amb un vent d'uns 18 nusos. Després de dinar i de nedar un poc posàrem rumb a Pollença. A les 8 de la tarda arda entràvem a port.